ABC en Valencià
L'IVAM revisa la faceta més heterodoxa de Joan Miró a través de 200 obres
L'exposició aborda el xoc entre l'ordre i el desordre de l'artista català
El director de l'Institut Valencià d'Art Modern, José Miguel G. Cortés, i el comissari, Joan M. Minguet , han presentat l'exposició 'Joan Miró, ordre i desordre' , amb un recorregut per la mostra a la galeria 1 de l'IVAM.
"No volíem fer un mausoleu per a un geni, sinó reflectir l'esperit crític i el qüestionament de l'art que va caracteritzar Miró". Així ha resumit el director de l'IVAM l'exposició que dedica el museu a un dels màxims representants de la pintura espanyola del segle XX , precisament l'any en què es compleix el 125 aniversari del seu naixement.
"L'obra de Joan Miró està viva. I ell segueix viu a través d'aquesta", ha explicat José Miguel G. Cortés, donat que 'el pas del temps pot ser un llast per a molts artistes, que són col·locats al museu com una mena de mausoleu' No obstant això, l'exposició a l'IVAM mostra a través de 200 obres entre pintures, escultures, dibuixos, ceràmiques, cartells i peces vinculades amb les arts escèniques, que es tracta d'un artista contemporani en plena vigència.
El comissari de l'exposició ha destacat que "la nostra intenció era recuperar el Miró més radical", mostrant el pas de l'ordre al desordre i les contradiccions d'un artista que va proferir la seua famosa frase: "Je veux assassiner la peinture" ('Vull assassinar la pintura'), però que no va deixar de pintar mai.
La primera sala de l'exposició reuneix obres de Miró que formaren part de la seua primera exposició, "un autèntic fracàs, perquè no va vendre res", ha explicat el comissari. En aquestes primeres peces, Miró se situa dins l'ordre establert en la tradició: bodegons, retrats i, sobretot, paisatges.
A partir d'ací, l'exposició aborda el xoc entre l'ordre i el desordre i aquests ingents desitjos d'experimentació que va viure Miró al llarg de la seua trajectòria, que el van portar a crear "un alfabet visual propi aparentment senzill, però de gran profunditat", com ha subratllat Joan M. Minguet.
" El 1973, als huitanta anys, Miró va sentir una necessitat d'indisciplina absoluta i va realitzar la tela esquinçada, el que els experts anomenen 'el Fontana de Miró'", ha comentat el comissari sobre aquesta tela, que presenta uns talls com en algunes de les més conegudes de Fontana.
La mostra també inclou una de les seues famoses teles cremades en què l'artista català "porta la radicalitat a l'extrem", ha destacat el comissari.
L'exposició també reflecteix l'ordre i el desordre en altres llocs de la creació mironiana com el cartellisme, la seua 'performance' pictòrica al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, el seu treball en l'obra''Mori el Merma', la seua visió de les arts escèniques (el ballet, el teatre de titelles) com una prolongació de la seua obra o la seua tasca en el camp de la ceràmica. "Joan Miró va entendre que el seu art era una provocació per a l'espectador", ha conclòs el comissari.
'Joan Miró, ordre i desordre' s'inaugura aquest dijous, 15 de febrer, a les 20.00 hores, i divendres, a les 19.00 hores, es produirà una conversa entre Marko Daniel , director de la Fundació Miró de Barcelona, i Joan M. Minguet, comissari de l'exposició, al saló d'actes del museu.
