Imatge del dispositiu
Imatge del dispositiu
Ciència

Dissenyen un nou implant intracorneal per a corregir la presbícia

Entre els seus principals avantatges, ajudaria a veure amb nitidesa els objectes propers i corregir l’aberració cromàtica i esfèrica

VALÈNCIAActualizado:

Investigadors de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe i les empreses AJL Ophthalmic SA i Aiken-Tecnología Ocular Preventiva SL han dissenyat un nou tipus d’implant intracorneal per a corregir la presbícia o vista cansada.

Amb un disseny nou, basat en una lent difractiva –amb microperforacions que permeten el flux de nutrients en l’estroma corneal–, este nou tipus de pròtesi permet un tractament personalitzat de la presbícia que, a diferència dels seus homòlegs comercials, per la seua gran eficiència facilita la implantació en els dos ulls sense crear problemes de visió binocular. El disseny permet, a més, la seua fàcil adaptació a la forma de lent intraocular o lent de contacte.

Segons explica Juan Antonio Monsoriu, investigador del Centre de Tecnologies Físiques de la Universitat Politècnica de València, fins ara el tractament per a la vista cansada s’ha abordat des de diverses perspectives: ulleres i lents de contacte bifocals i progressives, lents intraoculars multifocals, entre altres. Dins de les alternatives més recents destaca la utilització d’implants intracorneals. Amb tot, “estes pròtesis estan limitades per la disminució de la qualitat de la imatge retiniana a causa de l’efecte de la difracció de la llum a través de les microperforacions necessàries per al pas de nutrients”, apunta Juan A. Monsoriu.

Els investigadors Juan A. Monsoriu (UPV) y Walter Furlan (UV)
Els investigadors Juan A. Monsoriu (UPV) y Walter Furlan (UV) - ABC

Per a pal·liar estos efectes no desitjats de la difracció de la llum, els investigadors han plantejat com a solució una redistribució de les microperforacions de la lent, convertint d’esta manera la difracció produïda pels forats en un factor beneficiós. A més, en este cas és possible la implantació en els dos ulls sense crear problemes de visió binocular, la qual cosa no és viable amb els implants que s’empren actualment.

“En la nostra invenció la distribució d’estes microperforacions està concentrada en anells que es corresponen amb les d’una placa zonal, però, a més, esta nova lent presenta un disseny molt versàtil ja que admet una densitat variable de forats en cada zona que depén de la intensitat relativa que es pretenga aconseguir entre els diversos focus generats per la lent i/o per a corregir aberracions oculars”, apunta Waler D. Furlan, coordinador del Grup d’Investigació DiOG (Diffractive Optics Group) de la Universitat de València.

En la seua forma d’implant intracorneal per a ulls ametrops, és més segur que la cirurgia LASIK, ja que no és necessària la remoció de teixit corneal. Així i tot, en pacients prèsbites amb alguna ametropia és completament compatible amb esta tècnica.

Entre els principals avantatges del nou implant, cal destacar que permet als pacients prèsbites veure amb nitidesa els objectes propers, però a més admet un disseny personalitzat en funció de les necessitats visuals de cadascú: distància de treball, diàmetre pupil·lar, intensitat relativa dels focus, etc. També ofereix la possibilitat de ser emprat en els dos ulls per a proporcionar un increment de la profunditat de focus tant per al focus de prop com el de lluny, i garanteix un rang optimitzat de visió nítida d’objectes propers i llunyans.

El treball dels equips d’investigació de la UV, la UPV i La Fe va ser publicat en el Journal of Biophotonics.