Mai és massa tard per al teatre

“Una il.lusió cumplida”; “una manera de renovar les neurones”, “una cosa que mai haguera imaginat que m' ompliria de tanta alegria”. Aquestes són algunes de les impressions dels deu actors y actrius amateur que participen hui en el projecte de teatre per a majors “Entre versos y Marsillach”. L’Obra Social “la Caixa” promoveix aquesta iniciativa en colaboració con la companyia de Blanca Marsillach, filla del conegut actor català fallescut ja fa quinze anys.

Triats per sorteig entre els vint membres del taller de teatre del CEAM Jorge Juan de València, centre adscrit a la Conselleria d’ Igualtat i Polítiques Inclusives, aquests valents hauràn de pujar-se aquesta vesprada a l’escenari de la Sala Carolina de València per a recitar davant 200 persones peces com “Poderós caballer és Don Dinero”, de Francisco Quevedo; “Sonets”, de Lope de Vega; “Lletrilles”, de Góngora, i “Elegia” de Miguel Hernàndez.

Tot un repte de memorizació i interpretació. Aquests versos, seleccionats originàriament en 1997 per Adolf Marsillach com a homenatge als clàssics del Segle d’Or espanyol, no són fàcils de comprendre de primeres. Per complicar més les coses, sols han tingut tres dies per a assajar.

“Aquest estiu em vaig portar de vacances els textos i vaig pensar que eren la cosa més rotllo que mai havia llegit -comenta una de les actrius-. Però jo vaig insistir, i ara me encanten i els disfructe a tope”. “Mónica Buiza [la directora del muntatge] ens ha ensenyat a saborejar els versos”, afig altra companyera. “M’han fet oblidar-me de la meua edat”, sosté una tercera.

La de la València és la tercera parada de la gira nacional de “Entre versos i Marsillach”, després del seu pas per Barcelona i Múrcia. Aquesta experiencia amb els majors ens recorda aquell dit de Picasso que deia: “Quan s’és jove, s’és jove per tota la vida”.