Alarma per la situació laboral del artistes valencians, amb un atur del 58%

L’informe sobre la situació sociolaboral dels artistes valencians ha presentat un panorama desastrós: altíssimes tases d’atur, pràctica inexistencia d’ajudes publiques i sous per baix del que marca el conveni. Aquest document, elaborat per la Fundació Aisge –entitat que gestiona els drets de propietat intel.lectual d’actors e intèrprets de tota Espanya– destapa a més el fet de que les condicions laborals dels artistes valencians de teatre, dansa y doblatge són molt més precàries que les dels seus companys de professió a Barcelona i Madrid. Per si no fóra poc, el colectiu d’artistes del sector audiovisual i escènic valencià es el més envellit de les regions sotmeses a l’estudi.

Concretament, el 58% dels artistes de la Comunitat no troben treball al seu sector; un percentatge d’atur que es deu punts més alt que la registrada a nivell estatal.

En qualsevol cas, la situació dels treballadors al sector audiovisual és notablement pitjor (75% d’atur) que la dels actors de doblatge, que baixa fins al 27%.

Aquesta realitat explica per què fins al 44% de les persones enquestades a la Comunitat s’han vist obligades a treballar en altres sectors per tal d’arribar a fi de mes, tot i que el 65% dels aturats del sector no reben cap prestació pública.

La precarietat en el món de la cultura es trasllada igualment a les persones que sí troben feina al seu sector. El 34% del artistes cobren per davall del salari de conveni; un percentatge encara pitjor si parlem dels dobladors. Els millor situats són els ballarins, ja que un de cada quatre cobra retribucions superiors al mínim.

Com a conseqüència de les darreres dades, Aisge ha concluït que el 70% dels artistes en la Comunitat Valenciana viuen per davall de la línia de la probresa. Dins d’aquest grup, un 17% tenen uns ingressos d’entre 500 i 1.000 euros al mes. Pocs superen la condició de «mileuristes».

Pel que fa a la situació de les dones, l’informe estableix que, encara que existeix un agravi comparatiu davant els homes, aquest és menys sangrant que en altres territoris espanyols.