Cultura
La Universitat de València homenatja la figura de l’escola a través d’una exposició
La mostra acosta dos segles d’experiències escolars i reivindica l’ofici de mestre
El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València inaugura hui dimarts, 28 de novembre, a les 19 hores, ‘Escoles i mestres: dos segles d’història i memòria a València’, una exposició que suposa un homenatge a la figura de l’escola i de les seues i els seus mestres al llarg dels quasi dos segles d’existència de l’escola pública. En la inauguració de l’exposició hi haurà les intervencions del rector de la Universitat de València , Esteban Morcillo; el conseller d’Educació, Vicent Marzà i del seu comissari, el professor de la Facultat de Magisteri de la Universitat, Óscar Barberá. L’exposició podrà visitar-se a la Sala Acadèmia de la Nau fins al pròxim 18 de març.
L’exposició té molt d’homenatge i pretén “honrar l’escola, les seues mestres i els seus mestres, i procura que qui la visite, i qui llegisca el catàleg, recupere en la memòria els records de la seua escolaritat”, segons ha explicat Barberá durant la roda de premsa celebrada este matí a La Nau, en què hi ha hagut a més les intervencions del vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño i Manuel Monfort, degà de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.
El comissari de l’exposició ha subratllat la importància de l’escola, de la qual ha puntualitzat que constitueix “molt possiblement l’experiència compartida més universal”. “Entrem en el món quan comencem a anar a l’escola, perquè fa ja temps que és la institució que fa possible la transició de la família al món. Lliurem a l’escola els nostres fills i filles amb la seguretat que els resultaran valuoses les seues aventures en este primer camp d’assaig d’actituds i valors humans”. L’exposició parteix de les primeres escoles en el germen del nostre sistema educatiu, fins a arribar a les actuals del segle XXI: “Els meus dos fills no poden ni imaginar-se moltes de les coses de l’escola segregada i confessional a la qual jo vaig assistir, igual que a mi em costa imaginar com hauria estat la meua estada en una aula compartida amb companyes en presència de mestres, i un dels objectius de l’exposició és que tots els públics es reconeguen a les seues pròpies escoles”.
El vicerector Antonio Ariño ha destacat que “l’ escola és un patrimoni intangible que esdevé la principal eina per combatre la desigualtat i com un element d’integració” que reflecteix la diversitat social.
La Universitat complementa esta exposició amb un ample programa formatiu que contempla sis tallers gratuïts per a totes les edats. Inscripcions ací: https://www.uv.es/infoexpo/150%20ANYS%20MAGISTERI/index.html
Dos segles d’experiències escolars
L’altre vector de l’exposició és la formació de mestres. El curs 1867-1868 s’inaugurava amb molt de retard l’Escola Normal Femenina de València amb 38 alumnes per cursar els estudis de mestra elemental, amb un claustre de cinc professors, presidit per la Sra. Josefa Ágreda Muñoz, la primera directora.
Anys abans, fa ara 175 anys , però també amb molt de retard, el 28 de juliol de 1842, es va remetre al Ministeri de la Governació el projecte per a la creació de l’Escola Normal de València, la masculina. Els seus primers 58 alumnes van iniciar el curs, 22 anys abans que una sola valenciana poguera aconseguir el títol de mestra a València.
Des de la creació de les dues escoles normals, fa 150 i 175 anys, la Universitat de València ha estat sempre estretament lligada a estes institucions i a la seua comesa, la formació de mestres, fins al punt que, en l’actualitat, la seua Facultat de Magisteri és una de les més sol·licitades i amb un major nombre de matrícules.
En l’ exposició també es pot trobar una mirada reflexiva als contextos, els processos i els recursos que han concorregut en el desenvolupament històric de l’escola. A través de materials i objectes molt diversos (fotografies, documents, obres d’art, instruments científics, llibres, quaderns, mobiliari, audiovisuals…) s’il·lustra la seua construcció social durant més de dos-cents anys, i ofereix una oportunitat per a contemplar, posant distància, estes experiències escolars personals i situar-les en el context històric i social que els proporciona sentit, mostrant d’on procedeixen i on condueixen, exposant les manques que van impedir que foren millors, i les virtuts que van corregir algunes de les insuficiències heretades.
Alguns temes resulten centrals en este recorregut: l’ evolució del procés d’escolarització , les marques de desigualtat, el trànsit del vell corporativisme a la institucionalització de la formació del magisteri, els canvis que condueixen des d’un model culturalista o enciclopèdic a un altre amb un major caràcter professional, els camins de l’evolució pedagògica des de la tradició fins a la modernitat, l’itinerari des de l’optimisme pedagògic al compromís social de l’escola…
Este recorregut s’ha estructurat en l’exposició mitjançant sis etapes : ‘Els orígens’ al segle XIX; ‘Les exigències de dignificació professional’ amb l’arribada del segle XX; ‘L’impuls democratitzador i modernitzador de la II República’; ‘Els efectes i realitats de la postguerra’; ‘La nova racionalitat del desenvolupisme i la tecnocràcia’; i ‘El temps de la transició democràtica’.
L’exposició es complementa amb un catàleg acurat que reuneix, juntament amb les peces exposades, una sèrie d’assajos que proporciona tant una perspectiva històrica de l’evolució de la institució escolar i alguns dels seus protagonistes, locals i no, com una altra perspectiva oferta des de l’evolució de las disciplines escolars, punt de partida de les trobades i les converses entre mestres i alumnes.
