Ciència
L’Observatori Astronòmic de la UV participa en el descobriment d’un anell al voltant del planeta Haumea
Entre estes característiques destaca la sorprenent presència d’un anell, la seua forma extremadament aplatada i la seua ràpida rotació
L’ Observatori Astronòmic de la Universitat de València ha participat en l’observació estel·lar que ha determinat les principals característiques físiques, desconegudes fins ara, d’Haumea, un planeta nan que es troba més enllà de l’òrbita de Neptú. Entre estes característiques destaca la sorprenent presència d’un anell, la seua forma extremadament aplatada i la seua ràpida rotació. El treball, encapçalat per l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), s’ha publicat hui dimecres en la revista Nature.
“Esta ha sigut l ’ocultació estel·lar d’un objecte transneptunià millor observada en tota la història, gràcies a un mètode molt precís en la predicció, en el qual utilitzem dades molt recents de la missió GAIA de l’Agència Espacial Europea”, apunta José Carlos Guirado, director de l’Observatori Astronòmic. L’ocultació és el fenomen per mig del qual s’observa el pas d’objectes celestes per davant d’estrelles de fons (una espècie d’eclipsi en miniatura). Este mètode permet determinar les característiques físiques principals com la grandària, la forma i la densitat dels cossos celestes.
En els confinis del Sistema Solar, més enllà de l’òrbita de Neptú, existeix un cinturó d’objectes compostos de gel i roca entre els quals destaquen quatre planetes nans: Plutó, Eris, Makemake i Haumea, dels quals este últim és el més desconegut de tots. Una campanya internacional d’observació ha permés determinar les seues principals característiques físiques. Guirado destaca que el resultat obtingut és fruit de la col·laboració internacional en la qual participa l’Observatori de la Universitat. “Es demostra que la coordinació de diversos telescopis pot portar a descobriments de primer ordre”, ha afegit.
A la recerca es mostra que hi ha diverses explicacions possibles per a la formació de l’anell . Per exemple va poder haver-se originat després d’una col·lisió amb un altre objecte, o per l’alliberament de part del material superficial a causa de la ràpida rotació d’Haumea. Es tracta de la primera troballa d’un anell al voltant d’un objecte transneptunià, i mostra que la presència d’anells podria ser molt més comú del que es creia, tant al Sistema Solar com en altres sistemes planetaris.
“Hem trobat molt més del que esperàvem. Uns segons després de l’ocultació principal deguda al planeta nan, es va detectar que la llum de l’estel tornava a desaparèixer de forma molt ràpida. Alguna cosa més havia d’existir al voltant de Haumea”, comenta Vicent Peris, membre de l’Observatori de la Universitat. Comparant la llum rebuda per diferents telescopis es va poder concloure l’existència d’un anell. Els objectes transneptunians resulten molt difícils d’estudiar a causa de la seua reduïda grandària, a la seua baixa lluentor i a les enormes distàncies a què es troben.
Telescopis com el de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València van participar en observacions de calibratge i de contrastació de prediccions que van ser imprescindibles per a l’èxit de la campanya. “Sabíem que Haumea passaria davant d’un estel anomenat URAT1533-182543 el 21 de gener del 2017, i dotze telescopis de deu observatoris europeus van observar el fenomen”, assenyala José Luis Ortiz, investigador de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia.
“Gràcies a este desplegament de mitjans durant l’eclipsi de l’estel a causa d’Haumea, hem pogut reconstruir amb molta precisió la forma i grandària d’este planeta nan. Ara sabem que Haumea té una grandària similar a la de Plutó, però amb forma elipsoïdal, com una pilota de rugbi, i és bastant més gran i menys dens del que es creia” apunta l’investigador Ortiz.
Este estudi ha sigut possible amb el finançament del programa AYA i de la Unió Europea amb el programa H2020 (projecte SBNAF, Small Bodies Near and Far).
